Aquesta remor que se sent



Aquesta remor que se sent no és de pluja ja fa molt temps que no plou. S´han eixugat les fons i la pols s´acumula pels carrers i les cases. Aquesta remor que se sent no és de vent. Han prohibit el vent perquè no s´alci la pols que hi ha pertot i l´aire no esdevingui, diuen, irrespirable.

Aquesta remor que se sent no és de paraules. Han prohibit les paraules perquè no posin en perill la fràgil immobilitat de l´aire. Aquesta remor que se sent no és de pensaments. Han estat prohibits perquè no engendrin La necessitat de parlar i sobrevingui, inevitablement, la catàstrofe.

I TANMATEIX, LA REMOR PERSISTEIX.

Autor: Brams